Fou catedràtic d’hebreu (des del 1613) i de teologia (1633) a Saumur. Descobrí que els signes vocàlics del text hebreu de la Bíblia havien estat inserits pels masoretes i que l’escriptura quadrada hebraica era d’origen arameu. La seva Critica sacra trobà una forta oposició en els medis calvinistes, partidaris de la intangibilitat del text hebreu; fou publicada a París (1650) pel seu fill Jean, convertit al catolicisme.