Llicenciat en medicina el 1924, es donà a conèixer com a novel·lista amb Voyage au bout de la nuit (1932), escrita en un llenguatge d’argot, col·loquial, violentament satíric, destructor i obscè. Després de Mort à crédit (1936), de característiques semblants, Céline es lliurà a la redacció d’alguns pamflets antisemites, i el 1940 s’adherí al govern de Vichy. Exiliat primerament a Alemanya i després a Dinamarca, reprengué, al seu retorn, una activitat literària que arribà a assolir el respecte fins i tot de la crítica esquerrana, tendent a considerar el filonazisme de Céline com una manifestació més del seu nihilisme corrosiu, del qual els seus últims llibres, els més autobiogràfics —D’un château à l’autre (1957), Nord (1960) i el pòstum Rigodon (1968)—, són potser la manifestació més patètica i eloqüent.