S'ha destacat pels seus escrits teòrics sobre dialectologia, en els quals ataca les posicions ben establertes de l’escola dels neogramàtics. En un assaig del 1903 discuteix l’existència de les fronteres dialectals i fa veure la complexitat del problema; en un altre del 1905 mostra la varietat que caracteritza la parla d’una sola localitat: diferències de sexe, edat, oficis, formació dels parlants, etc. Gauchat és també un dels iniciadors del Glossaire des patois de la Suisse romande (a partir del 1924), obra que ha exercit una gran influència entre els estudiosos del retoromànic.