Tingué un importantíssim paper en l’aprofundiment i el desenvolupament de mètodes utilitzats en l’anàlisi demogràfica. Membre de l’Institut National d’Études Démographiques (INED) de París, donà preferència als estudis relacionats amb la fecunditat a partir de dades estadístiques establertes en el cens. A aquesta primera època pertany el seu llibre Fecondité des mariages (1953), en el qual introdueix la noció de probabilitat d’ampliació. Atent a les limitacions pròpies de les estadístiques oficials, trobà en els llibres de registre parroquials la documentació escrita que permeté obrir el camp de les seves investigacions. A La population de Crulai, paroisse normande (1958), estudi en el qual col·laborà E. Gauthier, exposà els principis de l’anàlisi històrica. Seguint en aquesta línia investigadora, fou el promotor d’una enquesta de registres que li permeté reconstruir el moviment natural de la població francesa entre el 1740 i el 1830. Creador, juntament amb M. Fleury, de l’anomenat mètode de reconstitució de famílies, és considerat per molts el pare de la demografia històrica. És autor de diversos manuals, entre d’altres Démographie, analyse et modèles (1972), Manuel de démographie historique (1970), Nouveau manuel de dépouillement et d’exploitation de l’état civil ancien (amb M. Fleury, 1976) o Techniques d’analyse en démographie historique (1977).