Conreà diversos gèneres, des de la comèdia (Zazie dans le métro, 1960; ¡Viva María!, 1965), fins al reportatge (Calcutta, 1969), on mantingué la constant d’un profund sentit crític. Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud (1957), premiat a Canes, Les amants (1958), Le feu follet (1963), Le voleur (1965), Le souffle au coeur (1970), Pretty Baby (1978), Atlantic City (1980), My Dinner with André (1981), Au revoir les enfants (1987, Lleó d’Or de Venècia), Milou en Mai (1989), Damage (1992) i Vanya on 42nd Street (1994).