Estudià a París i fou professor d’història de l’art a les universitats de Nancy (1911) i de París (1938-51). Autor d’innombrables estudis, en especial sobre l’art francès i la seva expansió arreu del món, hom pot destacar-ne: Histoire de l’expansion de l’art français (1924-33), Histoire de la peinture française au XVIIIème siècle (1925), L’art russe (2 volums, 1920-22), Dictionnaire illustré d’art et d’archéologie (1930), Dictionnaire polyglotte de termes d’art et d’archéologie (1953) i, sobretot, els volums Iconographie de l’art chrétien (1955), on establí els fonaments dels estudis iconològics moderns.