Louise Bourgeois

(París, 15 de desembre de 1911 — Nova York, 31 de juny de 2010)

Artista nord-americana d’origen francès.

L’any 1938 es traslladà a Nova York, on residí des de llavors. Representà aquest país al pavelló dels EUA a la Biennal de Venècia del 1993. Reivindicada per les generacions d’artistes més joves, la seva obra escultòrica ha estat reconeguda amb un cert retard. La complexitat del seu llenguatge artístic i la radicalitat amb què emprèn certes propostes són trets fonamentals de la seva trajectòria. Les referències sexuals del seu treball són polivalents. La seva obra, marcada per l’empremta de vivències personals, es basa en la transgressió, la supressió dels límits entre els gèneres artístics, la identitat de l’art i de l’individu, la subversió de la diferència sexual i l’ambigüitat. Feu escultures i instal·lacions que reflexionen sobre temes existencials com la soledat, la dislocació, la privadesa. La sèrie Cells (1983-93) consisteix en sis cambres closes de ferro o fusta, amb miralls i finestres que permeten veure a l’interior pintures i escultures, en un joc de reflexos, distorsions i refraccions. Aquestes peces tenen un component orgànic i són objectes de memòria. Les al·lusions a la fragilitat i la mort són freqüents. També treballà amb les emocions, especialment les violentes, amb la gelosia i la por. Presentà l’aranya gegantina Spider (1996) a la Biennal de São Paulo; després, Maman (2000), una aranya semblant que duia uns ous, a la inauguració de la sala de la turbina de la Tate Modern Gallery, a Londres, i Spider Couple (2005), dues aranyes de més de 6 metres, a la fira Art 36 Basel. La Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra (1990-91). Participà en la Documenta de Kassel (1992 i 2002).