La capital és Baton Rouge. Limita al N amb l’estat d’Arkansas, a l’E amb el de Mississipí i a l’W amb el de Texas. El relleu és pla, format per amples planes al·luvials del baix Mississipí, el seu delta i el seu afluent, el Red, que travessa l’estat; la costa és baixa i pantanosa. El clima és humit i molt calorós, sobretot a la regió costanera. La població és formada pels descendents dels colons d’origen francès i britànic. En el període de 1950-60 tingué un augment demogràfic del 21,3%, mentre que el de 1960-70 fou del 10,5%, el de 1970-80 del 15,5%. En la dècada següent, l’increment no fou de més del 5%. Prop del 70% de la població és urbana, i més d’una quarta part és de raça negra. La ciutat més important és Nova Orleans, on hi ha la major part dels centres culturals i de les universitats. Gràcies al clima, subtropical, les condicions agrícoles són excel·lents: el sòl argilós ha estat preparat per a la producció d’arròs. S'hi produeixen també canya de sucre, taronges i cotó; hom conrea el tabac solament prop de Lutcher, a l’W de Nova Orleans. La cria de cavalls és també molt important. Les principals indústries són de productes químics, refineries de petroli i de sucre, indústria pesquera, de la fusta, del paper i de l’alcohol i pelleteria.
La història
Els castellans l’explotaren l’any 1519. Els francesos n'iniciaren la conquesta a la darreria del segle XVII, i la denominaren Louisiana, en honor de Lluís XIV. El 1717 la Companyia d’Occident n'obtingué l’explotació, i per dur-la a terme hi introduí esclaus negres i deportats. El 1731 tornà a passar a poder de França, que l’any 1762 en cedí la part occidental a la corona castellana i el 1763 a Anglaterra. França la recuperà el 1800, i el 1803 la vengué als EUA, que l’admeteren a la Unió el 1812. La seva ciutat més important (i capital de l’estat del 1722 al 1849), Nova Orleans, es convertí en un important port exportador de sucre i de cotó. Louisiana participà en la guerra de Secessió al costat dels sudistes fins el 1862, que fou reincorporada a la Unió.