Situada a les vores del Dijle, té una rica indústria (alimentària, cervesera, del cuir) i és centre d’una pròspera zona agrícola. Centre d’ensenyament superior.
La primera menció de la vila apareix a la fi del segle IX; fou capital del ducat de Brabant des de mitjan segle XII fins al segle XIV, que passà a ésser-ho Brussel·les. Centre comercial important, disposava d’un mercat molt dinàmic, amb un gran moviment d’exportació de la llana que s’hi elaborava, afavorit per una òptima ubicació, en el camí Bruges-Colònia. Els seus menestrals obtingueren, després d’algunes revoltes, d’intervenir en el govern ducal (1378). En minvar la seva importància econòmica (s. XVI), la universitat, fundada el 1425, li servà el renom, car es convertí en un centre prestigiós de cultura humanística i en escenari de les lluites de Baius i Janseni. Suprimida el 1797, fou reorganitzada com a universitat catòlica el 1835, i inspirà algunes línies teològiques del concili II del Vaticà. El 1968 les reivindicacions flamenques aconseguiren la transferència al sector való de la part francoparlant, i des del 1970 la universitat consta de dues entitats independents, Katholieke Universiteit Leuven i Université Catholique de Louvain. L’esplendor de la ciutat procurà a aquesta un gran tresor monumental: la casa de la vila, en gòtic florit, les esglésies gòtiques de Sint Jakob i Sinte Gertrud, l’església barroca de Sint Michiel, el Beguinatge (Groot Begijnhof), diverses abadies dels voltants i el joiell urbanístic de l’Oude Markt.