Malgrat ser una evolució de tecnologies anteriors com GSM ⁄ GPRS i UMTS, l’LTE incorpora canvis que fan que aquesta tecnologia sigui incompatible amb les anteriors. Entre aquestes novetats, destaca una arquitectura de xarxa més simple que els seus antecessors, totalment basada en IP. En el camp físic, combina OFDM amb l’ús de múltiples antenes (MIMO) i ample de banda variable (de 1 a 20MHz), a més de la possibilitat d’emprar modulacions més agressives (64-QAM). Ofereix velocitats de baixada de fins a 300Mbit ⁄ s i 75Mbit ⁄ s de pujada. Amb aquestes característiques, l’LTE es comercialitza sovint com a tecnologia de quarta generació (4G), però, en realitat, l’actual definició de l’LTE no satisfà els requeriments de l’ITU-R per a ser considerada una tecnologia de 4G.
m
Electrònica i informàtica