A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes. El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa. Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries. El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i les seves seqüeles. El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada econòmicament pel matrimoni Salvador Tous-Rosa Oriol, propietaris de l’empresa de joieria Tous, dedicada sobretot a la recollida d’aliments per a les famílies afectades per la crisi, i que aconseguí una gran projecció. Esdevinguda molt popular arran de les seves nombroses aparicions en els mitjans de comunicació (especialment ràdio i televisió), duu a terme una crítica de les institucions polítiques i eclesiàstiques basada en els preceptes de l’Evangeli. L’any 2015 fou guardonada amb el premi Català de l’Any en la votació organitzada per El Periódico de Catalunya i el 2018 rebé la Creu de Sant Jordi. És autora de diversos llibres: Mi claustro es el mundo (2012), Estimar la vida (2014), A Dios rogando (2014) i Sor Lucía se confiesa (2015).
Lucía Caram
© La Xarxa