Professor d’exegesi del Nou Testament a Lovaina, fou perit del concili II del Vaticà. De la seva obra destaca la trilogia La théologie de l’Église suivant saint Paul (1942), Le Christ dans la théologie de saint Paul (1951) i Le chrétien dans la théologie de saint Paul (1962), on assolí una de les síntesis més objectives i totals de la teologia de sant Pau.