Josep Lucini (1770-1845), juntament amb Cèsar Carnevali, pintà, el 1806, el teló de boca i moltes decoracions per al Teatre de la Santa Creu de Barcelona; durant l’ocupació napoleònica fou professor de Llotja; aportà a l’escenografia catalana la novetat de la perspectiva obliqua, i hi ha projectes seus a la Biblioteca Museu de l’Institut del Teatre de Barcelona. Francesc Lucini (Reggio, Calàbria 1789 — Madrid? 1846), germà i deixeble de Josep, anà a València (1837) i després a Madrid, on s’establí, i esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando. El seu fill Eusebi Lucini i Biderman (Barcelona 1814 — Madrid 1881), format amb els seus parents, es perfeccionà a Itàlia (1835-37); després d’ésser escenògraf dels teatres Principal —de la Santa Creu— i del Circ Barcelonès, treballà des del 1850 al Teatro Real de Madrid. El seu germà Josep Lucini i Biderman col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid. Un altre membre de la família, Frederic Lucini, fou contractat per l’ajuntament de Madrid per a pintar al Teatro del Príncipe (1847-48).