Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia, Rudé Pravo. Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum (‘La casa agitada’, 1963). Prosseguí amb la novel·la Sekyrà (‘La destral’, 1966), on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític. El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim comunista, el qual instava a democratitzar-se. Publicat el 27 de juny de 1968 en una revista literària oficial, tingué una gran repercussió en la primavera de Praga. Tot i això, continuà com un dels capdavanters de la dissidència, i del 1973 fins a la dissolució del règim comunista (1989) dirigí una de les principals editorials que publicaven i distribuïen llibres clandestins. Continuà publicant obra pròpia, prohibida al seu país fins el 1989, entre la qual cal esmentar la novel·la Morčata ('Els eriçons de mar, 1970) i Český snář ('Somnis txecs', 1980), una crònica de la clandestinitat en forma de diari. Amb Václav Havel i altres fou un dels redactors i signants del manifest Carta 77, que reclamava respecte als drets humans al govern txecoslovac. Ja en democràcia, continuà escrivint, bàsicament assaig i articles a la premsa, sobre temes culturals i polítics. La seva lluita per les llibertats fou reconeguda, entre d'altres, amb la Medalla Masaryk (1996) i el premi Erich Maria Remarque (1997).