Luigi Cherubini

(Florència, 14 de setembre de 1760 — París, 15 de març de 1842)

Compositor italià.

Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós. Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti. El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio, per a la ciutat d’Alessandria (Itàlia); dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria, òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres (1785), on durant un any fou compositor de cort de Jordi III. S'establí a París (1786); escriví una cantata —Amphion, 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’havia afiliat, i inicià una reforma del seu estil gràcies en bona part a la influència de Gluck; la subjecció de la música al drama i una major densitat orquestral donaren com a resultat dues obres mestres: Lodoïska (1791) i Medea (1797). La seva escassa simpatia per Napoleó el perjudicà, però en un viatge a Viena fou ben acollit per Haydn i Beethoven i la seva òpera Faniska (1806) assolí un èxit sorollós. Més tard, el fracàs de Les Abencérages a París (1813) l’apartà del teatre. En un segon viatge a Londres presentà amb èxit la simfonia en re major (1815). Dedicà els darrers anys de la seva vida a l’ensenyament al Conservatori de París, del qual fou director (1812-41) i, segons Berlioz, dictador, i a la música religiosa, d’una austeritat insòlita en aquesta època: diverses misses solemnes, dues misses de rèquiem (en do menor, 1816, i en re menor, 1836) i diverses cantates. També escriví als quartets de corda (1815-37).