Luigi Nono

(Venècia, 29 de gener de 1924 — Venècia, 8 de maig de 1998)

Refugi de pecadors (1882), de Luigi Nono (Galeria d’Art Modern, Roma)

© Corel

Músic italià.

Casat amb Núria, filla d’Arnold Schönberg. Deixeble de Bruno Maderna i de Hermann Scherchen, fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià. Les seves obres més notables són Il canto sospeso , per a cor i orquestra (1956), l’òpera Intolleranza (1960), Como una ola de fuerza y luz (1972), per a piano, soprano , cinta magnetofònica i orquestra, Epitaffio per García Lorca , l’òpera Al gran sole carico d’amore , Das atmende Klarsein (1980-81) per a flauta i cor i Quando stanno morendo, Diario polacco 2 (1982), per a veus, flauta i violoncel.