La seva formació estigué dominada per les directrius de Croce i de De Sanctis. Publicà nombrosos assaigs, entre ells F. De Sanctis e la cultura napoletana (1928), La lingua di Verga (1941), Machiavelli (1945), La critica letteraria contemporanea (1942-43) i el recull Il tramonto del letterato (1960).