Estudià a Salamanca, Osca i Saragossa. Fou batlle general d’Aragó (1641), lloctinent de la cort de justícia d’Aragó (1643), advocat fiscal i patrimonial del regne (1647), jurat en cap de Saragossa (1651), regent de la cancelleria (1652), regent del Consell d’Aragó (1660) i justícia d’Aragó (1677). És autor, entre altres obres, de Tractatus pro jurisdictione Regii Quaestorii tuenda (1644), Dissertatio fiscalis de jurisdictione Ducis Bellis juxta Foros Aragoniae (1668) i Brevis discussio ad intelligentiam Fororum Aragoniae de Coenis (1678). Foren igualment juristes els seus fills José de Exea y Descartín, canonge de la seu de Saragossa, i Luis de Exea y Descartín (Saragossa 1632 — 1698), catedràtic de la Universitat de Saragossa.