Luis de Sebastián y Carazo

(Burgos, 24 d’octubre de 1934 — Barcelona, 26 de maig de 2009)

Economista i sociòleg castellà.

Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús. Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia. Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana (UCA) i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría.

En tornar a l’Estat espanyol (1980), abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE, on fou director del departament d’Economia (1999–2003) i professor honorari des del 2006. Especialitzat en economia internacional i l’Amèrica Llatina, del 1990 al 1996 treballà per al Banc Interamericà de Desenvolupament a Washington.

És autor de diversos llibres sobre desigualtats socials, capitalisme i globalització, entre els quals Mundo rico, mundo pobre: pobreza y solidaridad en el mundo de hoy (1994), El Rey desnudo: cuatro verdades sobre el mercado (1999), Razones para la esperanza en un futuro imperfecto (2003), Pies de barro. La decadencia de EEUU (2004), África, pecado de Europa (2006) Un planeta de gordos y hambrientos. La industria alimentaria al desnudo (2009), etc.