Marquès de Montesclaros i comte de Palma del Río. El 1669 fou creat cardenal pel papa Climent IX. Fou virrei de Sicília (1677-78), i en retornar ocupà la seu de Toledo i fou membre del consell reial de Carles II de Castella. Influí poderosament dobre el rei (li féu canviar de confessor) i aconseguí que Josep Ferran de Baviera fos nomenat successor de la corona. Quan aquest morí, es decantà pels Borbó. Mort Carles II (1700), ocupà la regència fins a l’arribada de Felip V, que el nomenà lloctinent de Catalunya (1701), tot i que el rei no havia jurat encara les constitucions del Principat, fet que hi provocà protestes sorolloses. El 1703 passà a la cort, però palesà la seva ineficiència en alts càrrecs financers i fou confinat a la seva arxidiòcesi (1705). Per despit, quan les tropes del primer Carles III ocuparen Toledo, se'n declarà partidari i féu oficiar un tedèum.