Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès. La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya (1811) pels resistents tarragonins. Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona; quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat. En la junta de generals, a Cervera (juliol del 1811) decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit. Empresonat per Ferran VII (1814), fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada (1820).