Situat entre el naturalisme francès i el castellà, presentà les xacres morals de l’alta burgesia xilena, producte del ràpid creixement econòmic en el pas del s. XIX al s. XX. Un idilio nuevo (1900), Casa grande (1908), En familia (1912), Tronco herido (1929) i Playa negra (1947) en són les mostres més interessants.