Juntament amb José Isaac de Diego intentà la fundació d’un moviment poètic basat en el so, el diepalisme, de vida efímera però indicatiu de la poesia negra de Palés Matos: Pueblo negro (1926), Tuntún de pasa y grifería (1937), Poesía (publicat el 1957, aplega poemes del 1915 al 1956).