Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pel·lícula col·lectiva Las sorpresas. Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes. Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial (1985), una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pel·lícula argentina més guardonada de la història: entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i el premi ecumènic al festival de Canes, i l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Posteriorment realitzà Old Gringo (1989) i La peste (1992), parlades en anglès i amb repartiments internacionals, i La puta y la ballena (2004).