El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires. Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual. Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes (Galicia emigrante), etc. Fou també molt important la seva tasca d’il·lustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno. La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama col·lectiu de Galícia. Cal remarcar Fardel do eisiliado (1952), Na brétema, Sant-Yago (1956), As cicatrices (1959) i els assaigs Castelao artista (1969) i Comunicacions mesturadas (1973).