Estudià teatre. Actiu políticament en el moviment estudiantil, després del cop d’estat que enderrocà Salvador Allende, fou condemnat i empresonat diverses vegades fins el 1977, que s’exilià a l’Equador i posteriorment a Nicaragua, on donà suport a la revolució sandinista. El 1980 anà a Alemanya, i treballà com a corresponsal a l’Amèrica Llatina i Àfrica. Els anys vuitanta milità en l’ecologisme i fou dirigent de Greenpeace. Posteriorment s’establí a Gijón. La seva obra literària comprèn pràcticament tots els gèneres, bé que destaca especialment en la narrativa, amb novel·les com ara Un viejo que leía novelas de amor (1989, premi Tigre Juan 1988, portada al cinema el 1999 per Miguel Littin amb el nom de Tierra del Fuego), Mundo del fin del mundo (1994 premi Juan Chabás), Patagonia Express (1995), Diario de un killer sentimental (1998), Yacaré (1998), Hot Line (2002) i La sombra de lo que fuimos (2009, premi Primavera), a més de les narracions Desencuentro al otro lado del tiempo (premi La Felguera 1990) i Historias marginales (2000).