Luna

Gran llinatge de rics homes d’Aragó.

Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla (mort el 1094), i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III. Ferrenc, Martin i Lope de Luna, fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge. De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a col·laboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna, Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea (mort a Sardenya el 1323), que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II. Fou pare de Constanza Peres de Luna, muller del vescomte Roger Bernat III de Castellbò, i de Lope de Luna (mort el 1360), primer comte de Luna i senyor de Sogorb, gran col·laborador de Pere III en l’expedició a Sardenya i en la lluita contra la Unió aragonesa. Aquest es casà, de primer, amb la infanta Violant —filla de Jaume II—, que era vídua de Felip de Tàrent, i després amb la dama provençal Brianda de Got (o d’Acquaviva), filla del comte de Got (que era nebot del papa Climent V), i foren pares de la reina Maria de Luna. Passaren a Sicília, i per enllaç amb els Peralta, comtes de Caltabellota, hi adquiriren el comtat de Sclafani, les baronies de Giuliana i Caltavuturo i el ducat de Bivona; s’extingiren el 1619, amb Luisa de Luna-Peralta y Osorio de Vega, que aportà totes les possessions de Sicília al seu marit, Antoni d’Aragó i de Cardona, duc de Montalto. Un altre membre d’aquesta línia fou Lope Fernández de Luna (mort el 1382), bisbe de Vic i arquebisbe de Saragossa. De la segona línia dels Martines de Luna cal destacar Lope Martines de Luna, que participà en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212), el seu fill Pero Martines de Luna, senyor de Ricla, que, vidu, fou mestre de l’Hospital. El fill d’aquest, Sancho Martines de Luna, enemic de Pero de Ahonés, fou pare de Pero Martines de Luna el Vell, primer senyor d’Almonacid de la Sierra i de Pola. Foren fills seus Ximeno Martines de Luna y Peres de Sesé, bisbe de Saragossa i arquebisbe de Tarragona, Pero Martines de Luna, senyor d’Almonacid (que es casà amb Marquesa de Saluzzo i foren avis d'Antonio de Luna y de Xèrica, d'Elfa de Luna y de Xèrica, muller d’Ot de Montcada, baró d’Aitona, i de Beatriu de Luna y de Xèrica, muller d’Hug II, comte de Cardona) i Juan Martines de Luna y de Alagón, senyor de Mediana, el qual, en casar-se amb María Peres de Gotor, baronessa de Gotor i d’Illueca, formà la branca dels comtes de Morata de Jalón. Foren pares del papa Luna, Pero Martines de Luna y Peres de Gotor (Benet XIII), i de Juan Martines de Luna y Peres de Gotor, baró d’Illueca i Gotor, senyor d’Alfaro, Jubera, Cornago i Cañete, que s’establí a Castella, al servei d’Enric II —però morí a Sicília—, i fou pare de tres fills: Pero de Luna y de Albornoz (mort el 1414), arquebisbe de Toledo, Álvaro de Luna y de Albornoz, senyor de Caudete, Jubera, Alfaro, Cañete i Cornago, coper major d’Enric III i pare d’Álvaro de Luna y Martínez (Álvaro de Luna) (tronc de la branca castellana dels senyors i comtes de Fuentidueña del Tajo, extingida al principi del segle XVII, quan passà per herència als Sarmiento de Sotomayor, comtes de Salvatierra), i Juan Martínez de Luna y Ximénez de Urrea (fill d’una primera muller del pare), baró d’Illueca i Gotor, lloctinent de Catalunya i alferes major del Regne d’Aragó. El seu net Jaime Martínez de Luna fou baró d’Illueca, Gotor i Morata de Jalón, alferes major del regne, lloctinent de Catalunya, comanador major de Montalbà i camarlenc del rei Ferran II. El fill d’aquest fou Pedro Martínez de Luna y Ximénez de Urrea, que heretà del pare i fou virrei d’Aragó i primer comte de Morata de Jalón (1538). La línia de Morata de Jalón s’extingí amb la neta d’aquest darrer, Ana de Luna y Ramírez de Arellano, tercera comtessa de Morata, muller d’Antonio Manrique. Llurs descendents es cognomenaren Manrique de Luna.