lunda

balunda
f
m
Etnologia

Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.

Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus. La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona. Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recol·lecció. Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda (anomenada també chilunda).