Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica; també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya.
Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina, d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros. Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres. Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade (1983); El cafè de la Marina (1984); A la meta (1995, premi de la Crítica); El dia dels morts (Grec 1997), de N. Comadira; Les presidentes (Grec 1998, premi de la Crítica), de W. Schwab, dirigida per Carme Portaceli; La cita (Grec 1999) i Passatge Gutenberg (2000), ambdues de Ll. Cunillé i dirigides per X. Albertí; La barca nova (1999), d’I. Iglésias; Hurracan (Grec 2000), d’E. Nolla; El pes de la palla (2004), de Ll. Cunillé i X. Albertí; Santa Joana dels escorxadors (2005), de B. Brecht, Ricard III (2005), de Shakespeare i European House (2005), les tres dirigides per À. Rigola; L’home de teatre (2005), de Th. Bernhard, dirigida per X. Albertí, amb qui també col·laborà a La corte del faraón (2008); Nunca estuviste tan adorable (2008), escrita i dirigida per J. Daulte; Al cel. Un oratori per a Jacint Verdaguer (2009), dirigida per X. Albertí; A tots els que heu vingut (2017), escrita i dirigida per Marc Rosich; Islàndia (2018), de Ll. Cunillé, dirigida per X. Albertí; Talking Heads (2021), d’Alan Bennett, que interpretà i dirigí conjuntament amb les actrius Imma Colomer i Lina Lambert, i I només jo vaig escapar-ne (2021), de Caryl Churchill, dirigida per Magda Puyo.
Ha dirigit, entre d’altres, La primera de la classe (1988), de R. Sirera; Final d’estiu amb tempesta (1991, premi AET de Reus a la millor direcció), de F. Lucchetti; Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982; Platja negra (1999), de Jordi Coca; La mare sempre em deia no (Grec 2000), de Charlotte Keatley; La noche de Molly Bloom (2000), de James Joyce amb dramatúrgia de J. Sanchis Sinisterra sobre l’últim capítol de l’Ulisses; Caça de rates (2001), de Peter Turrini; Un sant sopar europeu (2002), de Werner Schwab; Addictes a la xocolata (2002), de Ph. Blasband; El clavicèmbal (2002), de Dani Salgado; Bled (2003), de Michel Azama; Barcelona, mapa d’ombres (2004), de Ll. Cunillé; Diktat (2004), d’Enzo Cormann; Occissió (2005), de Ll. Cunillé; Dimonis (2006), de L. Noren; Saló Primavera (2007); El perseguidor (2007); Pedra de tartera (2010), de Maria Barbal; Ocells i llops (2014), de J.M. de Sagarra; El dolor (2019), de Marguerite Duras; Els subornats (2020), de L. Cunillé, i L’hèroe (2020), de S. Rusiñol.
Ha treballat a la televisió com a intèrpret a Perduts al parking, La Mary Pickford del carrer de l’Hospital, A través del celobert, Recordar peligro de muerte, El adefesio, Rosa, Laberint d’ombres, Amor idiota, de V. Pons, Estigmes, d’A. Aliaga o L’assaig de L. Baulida, i també com a realitzadora i guionista de programes. Com a docent, ha impartit classes, seminaris i tallers d’interpretació a les escoles Memory, Eòlia, l’Institut del Teatre de Barcelona o l’ERAM.