luteci

Lu (símb.)
m
Química

Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i pes atòmic 174,97.

Actua amb el nombre d’oxidació de +3. Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 175Lu (97,41%) i el 176Lu (2,59%). El 1906 fou descobert independentment per G. Urbain, que l’anomenà luteci, i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu. Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents. L’ió Lu3 + presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest. És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques.