Luxemburg

Llinatge sobirà del comtat i més tard (1354) del ducat de Luxemburg, del qual sortí la família dels Salm.

Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I (mort vers el 1067), comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm. La seva neta, la comtessa Ermessenda I (morta el 1143), transmeté el comtat al seu fill Enric II (mort el 1196), que ja era comte de Namur. La filla d’aquest, Ermessenda II (morta el 1247), el transmeté al seu fill Enric II (mort el 1281), que dividí els béns entre els seus dos fills. El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el 1680. El fill gran continuà la línia principal, que amb Joan I accedí al tron de Bohèmia (1310), amb Carles I al soli imperial i amb Segimon I (1387) al d’Hongria. La darrera representant de la línia principal fou la duquessa Elisabet I, neboda de l’esmentat Segimon I, a la mort de la qual (1451) el ducat de Luxemburg passà a Albert d’Àustria, vidu d’una altra Elisabet de Luxemburg, filla de Segimon I.