Luz Pozo Garza

(Ribadeo, Galícia, 21 de juliol de 1922 — la Corunya, 20 d’abril de 2020)

Poetessa gallega.

A més dels seus inicis en castellà (Ánfora, 1948), llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca (1952), Verbas derradeiras (1976), Concerto de outono (1981), Prometo a flor de loto (1992, premi Miguel González Garcés), Vida secreta de Rosalía (1996), Ribadeo, Ribadeo (2002), Medea en Corinto (2003), As arpas de Iwerddon (2005), As vodas palatinas (2005) i Deter o día cunha flor (2009, Premio de la Crítica de poesia gallega). La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada. És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro Cunqueiro e ‘Herba de aquí e acolá’ (1991), Galicia ferida (A visión de Luís Seoane) (1994), Son de poesía (2005), Erato bajo la piel del deseo (2010, en castellà) i Tamén navegar (2011). La seva obra ha estat reconeguda amb els premis a la creació femenina de la Consellería de Cultura de la Xunta de Galicia (1991) i el premi Cultura Galega das Letras també de la Xunta (2013). Fou membre de la Real Academia Galega des del 1950, des del 1966 com a membre numerària, de la qual fou vicesecretària (1997-2001).