El 1961, any de la independència de Mauritània, s’allistà a l’exèrcit i en 1974-79 completà a França la seva formació. En proclamar el Front Polisario la independència del Sàhara Occidental (1976), el fracàs en l’intent d’annexar el terç sud de l’excolònia espanyola conduí a l’enderrocament del president Daddah per una junta militar, que establí un règim del qual Taya esdevingué primer ministre el 1981. El 1984 protagonitzà un cop d’estat contra el president Mohamed Ould Haidalla (que aquest any l’havia destituït). Convertit en home fort del règim, intentà refer les relacions amb el Marroc, alhora que mantingué el reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica del seu predecessor, intentà el desenvolupament econòmic i exercí una forta repressió sobre la població negra del S, on sorgí una guerrilla antigovernamental. El 1992 instaurà el multipartidisme, tot i mantenir un control ferri de les institucions. Revalidat en el càrrec el 1992 i el 1997 en unes eleccions molt qüestionades, fou enderrocat a l’agost del 2005 en un cop d’estat.