Fou pare de Balasc
(I) Maça
, que prengué part en la conquesta de València i de Múrcia i es casà el 1228 amb Isabel Carròs. El seu fill Balasc
(II) Maça i Carròs
fou comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan i comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill Pere
(II) Maça
(mort el 1325). Aquest fou pare de Pere
(III) Maça
, que tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V, i que morí a Sogorb el 1363, durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana
, que fou pare de Pere (V) Maça de Liçana i d'Alagó
, i aquest ho fou de Martí Maça de Liçana i Cornell
(que es casà amb Rafaela de Rocafull, germana del primer senyor d’Albatera). Martí fou pare de Pere (VI) Maça de Liçana i de Rocafull
, i aquest de Pere
(VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea
, dit el Modern
(mort vers el 1545), governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni, el qual, amb Esperança Cascante, tingué un fill natural, Joan Maça de Liçana i Cascante
(mort el 1547), que fou legitimat pel rei Carles I i fou cinquè senyor de Moixent i de les altres senyories familiars i cavaller de l’orde de Sant Jaume (1528). En morir, intestat i sense fills de la seva muller Guiomar de Castro, les baronies i senyories de Monòver i Xinosa passaren als seus parents materns, els Cascante, i les de Moixent, Novelda, el castell de la Mola, la Font de la Figuera, Terranova, Pinet, Benimaclet i Quatretonda, a la seva tia Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea
, la qual en féu donació, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró
de Vilanova, i morí soltera. Pere (VI) tingué un germà il·legítim, Gaspar Maça de Liçana
, que fou pare de Gaspar Maça de Liçana i Soler
, el qual ho fou de Joan Maça de Liçana
, dit el de Callosa
, que inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però, fins els primers anys del s. XVII.
Armes dels Maça