El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles; tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades. D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa. Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres. De bon domesticar, són molt emprats com a animals de laboratori (l’espècie M. rhesus, provinent de l’Àsia meridional, donà nom al factor Rh sanguini). El gènere Macaca inclou unes quinze espècies, distribuïdes pel nord d’Àfrica, el sud-est d’Àsia i el Japó, entre les quals es destaquen el silè (M. silenus) i el macaco de capell (M. radiata), ambdós de l’Índia, el macaco de Java (M. irus) i el macaco de cua de porc (M. nemestrina), d’Indonèsia i Myanmar, el macaco del Japó (M. fuscata), i la mona de Gibraltar (M. sylvana). El gènere Cynopithecus inclou una sola espècie, C. niger, d’uns 50-60 cm d’alçada, de pelatge negre i de cua molt curta. Habita a les illes Cèlebes.
m
Zoologia
Macaco
© Fototeca.cat / COREL
Nom donat a les espècies de primats antropoides catarrins de la família dels cercopitècids que pertanyen als gèneres Macaca i Cynopithecus.