Situació i presentació
El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès. Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions. Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga (SW i S) i Darnius i la Vajol (E), i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners, Montalbà de l’Església, Sant Llorenç de Cerdans i Costoja (N).
Comprèn la capçalera del riu d’Arnera (afluent per l’esquerra de la Muga), que neix prop del puig de Sant Bernabé i del coll de Perilló, i travessa el terme de ponent a llevant; el sector meridional comprèn un petit sector del Rimal, un altre afluent de la Muga. Les carenes pirinenques frontereres van des del pic del Canonge, a ponent, fins al pla de la Pastora, a llevant (prop del coll de Lli), i els punts més alts són al N de la vila: el roc de la Campana (1.398 m), el roc de Frausa (1.446 m) i el puig de les Salines (1.131 m); a l’W hi ha el pas més accessible, el coll de la Creu del Canonge o del Corral, no lluny de Tapis, per on passa la carretera de Maçanet a Costoja, que constitueix un pas fronterer. A l’extrem sud del terme, la carena de la serra de Bac-Grillera, que separa les valls del riu d’Arnera i de la Muga, arriba a 1.101 m al puig del Falcó i a 1.055 m al Castell de Grillera. El nom de Castell de Grillera o del Bac-Grillera amb què és conegut aquest cim de l’extrem meridional del terme (“podiolo qui dicitur Grillera” en un document del 954) pot ser degut a la seva silueta alterosa, que li dóna una configuració encastellada, però no significa que forçosament hi hagués existit un castell en època medieval.
El municipi es comunica amb la resta de l’Empordà per la carretera que des de la N-II a l’altura del pont de Campmany arriba a Maçanet a través de Darnius, i té camins locals des de la vila a Oliveda, els Vilars, el santuari de les Salines i cap al terme veí de la Vajol.
Hom creu que el topònim Maçanet, d’origen llatí, significa “pomerar” i el determinatiu de Cabrenys ve de la senyoria que ostentaren sobre el lloc els Serrallonga, barons de Cabrenç o Cabrenys (castell vallespirà dins el municipi de Serrallonga).
La població i l’economia
La població (maçanetencs) enregistrà, segons els censos oficials del segle XVIII, un extraordinari augment (de 453 h a 1.484 h), que es mantingué en part fins el 1860 (1.876 h); des d’aleshores el descens ha estat gradual i continuat fins el 2002 que tornà a augmentar (926 h el 1960, 690 h el 1991, 666 h el 2001 i 734 h el 2005).
Els prats i els conreus de secà (cereals, farratge, pomeres, blat de moro, vinya) alternen amb extensos espais coberts de boscos d’alzines sureres, els quals havien estat intensament explotats. Hi havia hagut fàbriques de taps, activitat ja desapareguda. Té tradició la manufactura de pipes. Han estat explotades mines de ferro i de talc. La cria de bestiar oví i porcí és complementària. Ha esdevingut un centre d’excursionisme i un centre turístic gràcies a la salubritat del seu clima i les seves fonts; s’hi han establert diversos hostals i restaurants, alguns dels quals en indrets forans, aprofitant masies o molins abandonats; s’han construït també diverses urbanitzacions com ara Can Muntada, la Cardona, la Casanova, la Font d’en Coll, el Prat del Pont, el Racó del Pirineu i el Serrat de la Creu.
Al veïnat de les Creus, 600 m a l’W de la vila, on el 2005 constaven tan sols 8 persones empadronades, hi ha la coneguda font de les Creus i una planta embotelladora de la seva aigua.
La vila de Maçanet de Cabrenys
Campanar de l’església de Sant Martí
© CIC-Moià
La vila de Maçanet de Cabrenys és a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa: les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa. Tenia 626 h el 2005. Era una vila fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha restes de la muralla medieval que envoltava el petit recinte, dels segles XIV i XV. A l’extrem SE de la vila hi ha un petit fort dels segles XVIII i XIX, amb una torre cilíndrica.
L’església parroquial de Sant Martí de Maçanet de Cabrenys és un notable exemplar del període romànic avançat (segles XII-XIII); ha estat restaurada. Té una sola nau, absis semicircular amb restes de dents de serra i un fris d’arcs cecs, dues portalades al frontis (reformada) i al mur de migdia, llinda i timpà amb decoració escultòrica molt popular, i notable porta de ferro forjat.
Al mig de la plaça de la Vila es dreça l’anomenada maça d’en Rotllan, vara de ferro d’uns 5 m que fou plantada en aquest lloc el 1834, coronada avui per una argolla d’on penjava un fanal; una llegenda la fa l’arma de l’heroi carolingi Rotllan, que l’hauria llençada des de Ceret (o des del castell de Cabrera), però l’origen de la vara és desconegut. Al carrer de Sant Sebastià, que porta a la vila des de la plana, hi ha la capella de Sant Sebastià, d’una nau i dues capelles laterals per banda, obra del segle XVII, i prop seu hi ha un notable casal del segle XVII amb un finestral esculpit. A la plaça de l’Església es destaca Ca l’Olivet, obra del segle XVIII amb restes de decoració esgrafiada i ràfec de la teulada amb ocells i animals pintats.
A la plaça de la Vila hi ha l’edifici de l’antiga Societat de Socors Mutus actualment dita Societat la Maçanetenca (1918) que és l’entitat cultural més activa de la vila. Disposa també d’un arxiu. Entre les festes tradicionals de la població destaquen la festa major d’estiu, que s’escau el primer diumenge de juliol, i la festa major de Sant Martí, patró de la població, al novembre.
Altres indrets del terme
El castell de Cabrera
El castell de Cabrera, del qual resten escassos vestigis, s’alçava al cim d’un penyal rocós de vessants escarpats, a 849 m d’altitud i al sector nord-oriental del terme, vora la carena pirinenca, ampli mirador sobre l’Empordà. Apareix en diversos documents del segle XI. Formà part, com Maçanet, inicialment del comtat de Besalú, i després, dels senyors de la baronia de Cabrenys. Fou destruït pels francesos el 1288.
Les Salines
El santuari de la Mare de Déu de les Salines es troba a migdia del puig, a l’extrem nord del terme. La capella és esmentada ja el 1279. Durant les lluites de religió franceses, un grup d’hugonots assassinaren l’ermità i trossejaren la Mare de Déu. El 1640 fou esculpida una nova imatge, d’alabastre, i l’actual edifici correspon a una reforma feta probablement al segle XVII (una nau i absis semicircular i campanar de cadireta). El santuari acull un aplec el 15 de maig. L’antiga casa de l’ermità i l’hostatgeria són a migdia; aquesta, obra dels segles XVIII i XIX, funciona a l’estiu, i part dels edificis són destinats a refugi del Centre Excursionista Empordanès de Figueres. El veïnat de les Salines, de masies disperses, on vivien 12 h el 2005, és situada als vessants de la muntanya. La festa major del veïnat s’escau el primer diumenge d’agost.
Fontfreda
L’antiga parròquia rural de Fontfreda, de poblament dispers, és situada a l’extrem meridional del terme, totalment deshabitada. L’església de Sant Miquel de Fontfreda i una sèrie de masies s’eleven damunt la riba dreta del Rimal, en un indret cobert de boscúries. L’església fou donada al priorat de Santa Maria de Lledó el 1115 i Calixt III en confirmà la possessió el 1123 (Fontisfrigidi); més tard esdevingué sufragània de Sant Cristòfol dels Horts (d’Albanyà). És un edifici d’una nau i absis semicircular dels segles XII i XIII, bastit sobre un d’anterior, també romànic; a l’absis hi ha decoració de dents de serra, i la portalada, a migdia, és d’un sol arc amb llinda i timpà; el campanar és de cadireta.
Oliveda
El poble d’Oliveda, de masies escampades i amb 6 h el 2005, es troba uns 4 km a migdia de la vila, a la dreta del riu d’Arnera. A l’entorn de l’església s’han construït algunes cases d’estiueig. L’església de Sant Andreu d’Oliveda fou donada al monestir de Sant Pere de Camprodon el 952 pel comte Sunifred de Besalú, i desapareix dels nomenclàtors parroquials al segle XVII. És un petit edifici d’una nau i absis rectangular que conserva gran part de la construcció preromànica, però fou molt modificada als segles XVII i XVIII. El 1966 fou restaurada i tornada a obrir al culte.
Tapis
El poble de Tapis (18 h el 2005), dit popularment Tapís, tenia 18 h el 1996. Forma un petit nucli agrupat a l’entorn de l’església, i és una mostra d’arquitectura popular d’aquest sector pirinenc, a l’alta vall del riu d’Arnera, uns 6 km a ponent de la vila, envoltat de prats i de camps de conreu. El lloc és esmentat el 954, i la parròquia (Sancti Bricii de Tapiis) apareix en els nomenclàtors del segle XIV; a la comarca el nom del patró es pronuncia Briç i no Brici. Es tracta d’una església preromànica (segle X) d’una nau i planta rectangular, arc ultrapassat que fa la funció d’arc triomfal i un altre amb funció d’arc toral. A migdia hi ha dues capelles laterals afegides, i el campanar és de cadireta. Tots els murs foren sobrealçats i la porta és tardana.
El poble dels Vilars i altres veïnats
El poble dels Vilars, de masies escampades, es troba 5 km al SW de la vila, entre Oliveda i Tàpies. El 2005 tenia 13 h empadronats. L’església de Sant Pere dels Vilars s’esmenta ja en la donació de Tapis al monestir de Camprodon (954) per part del comte de Besalú, com a “Sancti Petri de Vilare hoc est dicitur Gavarre” (el mas anomenat la Gavarra és a uns 2 km a ponent). El 1116 figura com a possessió de Vilabertran sota la forma “de Vilare Olivario” (al segle XIII, “de Villario Olibano”), potser per la proximitat a Oliveda. Es tracta d’una petita església d’origen preromànic, d’una nau i absis trapezial. La portalada amb tot el frontis va ser reformada. Snhi celebra un aplec el diumenge després del 29 de juny.
Altres veïnats de masos dispersos són el Grier, a 600 m de la vila, i Arnera, a 3,5 km de la vila, i amb 28 h el 2005. Aquest veïnat té alguns antics molins fariners vora el riu del mateix nom i algunes masies escampades, negades sota les aigües del pantà de Boadella. Al NE de la vila apareixen també els masos disseminats que formen la caseria de les Mines, on el 2005 hi havia 16 h. Uns 3,3 km a ponent de Maçanet hi ha un menhir anomenat la Pedra Dreta.
La història
En un precepte de Lluís el Tartamut del 878 s’esmenta el lloc (“ipsa roca ubi dicitur Macaneto”) per primera vegada, i de nou el 957 en l’acta de consagració de l’església d’Albanyà (Mazanedo), però és dubtós que l’emplaçament d’aquest lloc correspongui a l’actual de la vila. El 954 el comte Guifré de Besalú donà al monestir de Camprodon un alou dins el terme de Maçanet, “in villa que vochant Tapias”; segons altres documents del 1074 i el 1095 afrontava amb el villare Leiter o de Ledo. Una altra notícia sobre el lloc apareix en la donació del comte Bernat Tallaferro a la seu de Besalú del 1017 (“in valle quae dicitur Mazaneto ecclesiam Sancti Martini…”); la baronia passà per matrimoni (1313) als Rocabertí. A la fi del segle XVI la senyoria de la vila i castell de Maçanet passà a la família Peguera i, més endavant, als Sorribes i als Ros; segons Botet i Sisó els senyors de Maçanet tenien la jurisdicció civil i criminal del terme, i hi tingueren cúria per a l’administració de justícia.