Situació i presentació
Limita al N amb els municipis de Sils i Riudarenes, a l’W amb Maçanes, a l’E amb Vidreres i al S amb Fogars de la Selva, Tordera (Maresme) i Lloret de Mar.
Està situat al sector de la divisòria d’aigües de les valls de la Tordera (les aigües de la Torderola i d’altres petits torrents corren vers la riera de Santa Coloma, límit occidental del terme fins poc abans de la confluència amb la Tordera) i la conca de l’Onyar-Ter, a l’indret on antigament arribaven les ribes de l’estany de Sils (dessecat a la fi del segle XVIII), al nord del municipi. Una bona part del subsol és d’origen volcànic, format per un mantell de basalt. El terreny resulta en conjunt muntanyós, llevat del sector de tramuntana. Sobresurten una sèrie de turons de forma cònica, d’uns 60 o 70 m, com el del serrat de Can Figueres, el puig Marí (237 m), el puig de Sant Jordi, el turó d’en Perera, Montalegre i el turó d’en Xarabau. També hi ha una font d’aigües minerals a l’indret de les Escloses, al cantó de ponent. El lloc és profusament poblat de boscos d’alzinars, suredes i pinedes, que són explotats, i també hi abunden les plantacions d’arbres de ribera.
El municipi comprèn la vila i cap de municipi de Maçanet de la Selva, el poble de Martorell de la Selva, els veïnats de Comajuliana, l’Estany, Marata, Miquel Farré, el Pibitller, Puigmarí, el Pujol i Soliva i les urbanitzacions de Maçanet Residencial Parc, el Mas Altaba, el Molí i Montbarbat.
Diverses vies de comunicació importants travessen el terme: la carretera N-II de Barcelona a Girona, a l’extrem de llevant, de S a N, i l’autopista AP-7 de Barcelona a la Jonquera de SW a NE. La carretera C-35 provinent d’Hostalric comunica la vila amb les dues vies abans esmentades i també amb la carretera C-63 al seu pas per Vidreres. Pel sector de ponent passa el ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, que convergeix dins el terme, ja al límit amb Maçanes, amb la línia de Barcelona a Girona per Granollers per formar una línia única a l’indret conegut com l’Empalme o estació de Maçanet-Maçanes.
La població i l’economia
L’evolució de la població (maçanetencs) no ha seguit una línia continuada; els 104 focs del 1553, que corresponen a uns 450 h, s’havien reduït al començament del segle XVIII (1718) a 327 h. En aquest segle, però, la població conegué un notable increment (934 h el 1787), continuat al segle XIX fins a assolir un màxim de 2.671 h el 1860. Aleshores sofrí una forta davallada en arribar al 1900 amb 1.412 h, de la que es recuperà en part el 1940, amb 1.671 h, per tornar a davallar el 1970, amb 1.525 h. El procés d’industrialització del terme iniciat en la dècada de 1970 canvià de nou el signe demogràfic i el 1975 la població ja havia assolit la xifra de 1.722 h, que augmentaren a 2.479 el 1986, 3.263 el 1996 i 5.354 el 2005.
Maçanet és un municipi amb una forta implantació de la indústria, que ha esdevingut el primer sector d’activitat i ha relegat a la mínima expressió l’economia tradicional, basada en l’agricultura i la ramaderia. Es manté, però, el conreu de farratge i cereals (blat i ordi), localitzat als sectors més plans, al NE del terme. Hi ha també explotacions de bestiar porcí, oví i boví.
La facilitat de les comunicacions ha permès la instal·lació de diverses empreses al municipi, moltes de les quals ubicades al polígon industrial de Puigtió. Els principals sectors representats són el metal·lúrgic (accessoris per a vehicles de motor, carrosseries i maquinària diversa), el plàstic, el tèxtil i la indústria alimentària.
El mercat setmanal se celebra el dimecres i al maig, coincidint amb la festa del Roser, s’escau la Fira d’Artesania.
La vila de Maçanet de la Selva
La vila de Maçanet de la Selva (2.669 h el 2006) s’alça a 100 m d’altitud al centre del municipi. Al nucli més antic hi ha cases amb elements decoratius d’estil gòtic, especialment en un edifici proper a la plaça Major que ha estat habilitat com a hostal. L’església parroquial de Sant Llorenç és un edifici d’origen romànic (conserva l’absis), si bé ha sofert moltes modificacions posteriors. S’hi venera una bella imatge gòtica d’alabastre coneguda amb el nom de la Mare de Déu de Cabrera. A l’entrada de la vila hi ha la capella de Sant Sebastià (del segle XVII) i hom té constància de la construcció d’una capella a la Mare de Déu del Roser el 1657.
Gairebé tots els actes festius se celebren en una pista-jardí construïda per la Societat Recreativa Unió Maçanetenca, entitat cultural-recreativa fundada l’any 1915. Destaca la seva secció d’hoquei, esport molt arrelat a la vila.
Pel que fa a les festivitats, per Nadal és remarcable la representació del Pessebre vivent, el 2 de maig s’escau la festa del Roser, amb la fira, i el diumenge pròxim al 10 d’agost, la festa major de Sant Llorenç.
Altres indrets del terme
Martorell de la Selva, la torre de Cartellà i el castell de Torcafeló
El poble de Martorell de la Selva (44 h el 2005), de població disseminada, s’estén al sector sud-oest del terme i és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, de façana barroca, emmarcada pel cementiri. L’església pertanyia, com la de Maçanet, al monestir de Breda, segons una butlla del papa Luci III del 1185, confirmada per Innocenci IV el 1246. Des del punt de vista civil depenia de la batllia de Maçanet, del vescomtat de Cabrera.
Al sector oriental del terme, vora la carretera N-II de Barcelona a Girona, s’alça la força o torre de Cartellà, documentada el 1213. Amb una notable torre de defensa circular restaurada modernament, aquest gran casal ha estat identificat amb l’antic castell de Torcafeló, que posseïa el domini de tot el terme de Maçanet, però un document del 1358 on es donen les constitucions dels castells de Cabrera distingeix clarament les dues entitats: la torre de Cartellà té una entitat especial dins la jurisdicció de Torcafeló, ja que els Cabrera l’havien donada en feu, i els homes d’aquesta torre estaven exempts de la servitud dohost. Aquesta torre pertangué a una de les branques de la coneguda família Cartellà (d’on li ve el nom), que el 1702 rebia de mans de Felip V en la persona de Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà; a mitjan segle XVIII aquesta família enllaçà amb els Copons, marquesos de Moja de la Torre, i l’últim descendent fou Josepa de Sarriera i de Copons, vídua de Pere Carles de Sentmenat, marquès de Castelldosrius. El patrimoni s’estenia, a més, per la Vola (Osona), Fornells de la Selva (Gironès), Vilademuls (Pla de l’Estany), Bàscara i Masarac (Alt Empordà), amb més de 1.000 ha.
L’antic castell de Torcafeló o torre de Sant Jordi, construcció que data dels voltants del 1080, està situat al turó de Sant Jordi, prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet. Comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera. Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà. Erròniament identificat amb el castell de Forcadell de Blanes i molt més sovint amb la torre de Cartellà, hom li ha donat també el nom erroni de Torrefellona. Pot haver-hi contribuït el fet que la família Maçanet, feudatària del castell, s’enllacés amb els Cartellà i el 1213 Bernat de Cartellà, fill d’Ermessenda de Maçanet, entrés en possessió del castell com a feudatari. Es conserven restes dels murs medievals i de la torre, cilíndrica i de sis metres de diàmetre extern. S’ha confirmat que el turó havia estat antigament un assentament romà.
El monestir de Valldemaria
A la fondalada meridional del terme, anomenada avui del Suro de la Palla i antigament la vall de Claravall, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Valldemaria (restes de l’església del segle XII, molt mutilada, unida a una masia del segle XVII). Deixant de banda la llegenda recollida per Roig i Jalpí de la construcció de la capella al lloc on uns pastors havien trobat una imatge de la Mare de Déu, o la tradició que la comtessa Mafalda (1060-1108), muller de Ramon Berenguer II, havia fundat aquest convent, el cert és que Valldemaria fou el primer monestir de cistercenques a Catalunya, filial de Monenque. La primera notícia coneguda és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i protegit pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí. Anys després la priora Ermessenda rebia una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada, de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III. La mateixa priora es traslladà el 1169 a la nova fundació cistercenca de Santa Maria o Sant Feliu de Cadins (Alt Empordà), convertida en abadia mentre que Valldemaria restava com a priorat dependent d’aquella. Protegit pels Cabrera, el priorat subsistí amb prou vitalitat fins a la fi del segle XV, en què començà a decaure. El 1550 es fusionà amb el monestir de Sant Daniel de Girona i el 1603 hom arrendà les terres de Valldemaria als Jalpí, que en foren després propietaris (fins el 1905). Segons la tradició en procedeix la imatge de la Mare de Déu de Cabrera venerada a la parròquia de Maçanet.
La torre de Marata
Al NW de la vila hi ha l’antiga domus dita la Torre Marata, que donà nom al veïnat de població disseminada de la Torre de Marata.
La història
La hipòtesi de Roig i Jalpí que proposava la identificació de la població de Maçanet amb la de Sacerras o Seterras esmentada a l’itinerari d’Antoní i que feia passar la via romana pel mig de l’estany de Sils, suposant erròniament que aquest s’havia format al segle XVII, no té cap fonament, atès que la interpretació dels itineraris situa Seterras a 40 km de Girona en direcció a Barcelona (mentre que Maçanet és a 25 km) i que l’estany figura documentat des de l’antiguitat (la via romana era paral·lela al posterior camí ral per Caldes, les Mallorquines, Hostalric i la Batllòria).
La primera referència a Maçanet apareix en un document del 1002, que segrega el terme de Lloret del de Maçanet; l’església de Sant Llorenç de Maçanet és esmentada el 1106 i depengué del monestir de Breda. La jurisdicció pertangué inicialment al castell de Torcafeló, dins el terme del qual hi havia les parròquies de Maçanet i de Martorell. El castell amb tot el terme fou venut el 1106 pel comte Ramon Berenguer III a Guerau Ponç de Cabrera, que l’annexà als seus dominis. Desapareix de la documentació després del segle XIV, quan Maçanet esdevé cap d’una batllia (amb Martorell) del vescomtat de Cabrera.