És un terme emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer en el seu llibre McDonaldization of Society (1995), en el qual considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània a tots els països.
El procés de racionalització de les societats postindustrials no es basa en el model burocràtic (com defensava Max Weber per a les societats industrials), sinó en el de les empreses de menjar ràpid. Els principis que mouen a aquesta cadena s’estan estenent a la resta d’esferes de la vida social.
Hom destaca quatre components fonamentals d’aquest fenomen: eficiència (emprar el mètode més eficaç i directe per a complir una tasca); càlcul (emprar els recursos exactes per a assolir els objectius marcats); uniformitat i predictibilitat (a tots els establiments del món s’ofereix el mateix producte), i automatització (els protocols i les pautes de treball dels empleats són molt estrictes arreu).