Macià Alavedra i Moner

(Barcelona, 26 de març de 1934 — Barcelona, 29 de setembre de 2018)

Macià Alavedra i Moner

© AVUI/R. SOLÀ

Polític.

Fill del poeta Joan Alavedra, passà una part de la infantesa a l’exili francès. Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona. Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada. Copresident d’Esquerra Democràtica de Catalunya, partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya. El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979. Diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya (1980 i 1984), hi fou portaveu del grup de Convergència i Unió. Fou conseller de tres departaments: de Governació (1982-86), d’Indústria i Energia (1987-89) i d’Economia i Finances (1989-97). El 1996, en el marc del suport parlamentari que CiU donava al Partido Popular, conegut com a Pacte del Majestic, negocià la cessió del 30% de l’IRPF a les comunitats autònomes. El 1997 dimití els seus càrrecs polítics i fou nomenat president del consell d’administració de la societat Autopistes de Catalunya (fins el 2003), i d’altres empreses com ara Abertis Logística i Kern Pharma. El 2009 fou acusat, juntament amb l’exsecretari de la Presidència Lluís Prenafeta, l’alcalde socialista de Sabadell i altres càrrecs de participar en la trama de corrupció urbanística coneguda com “cas Pretòria” (2002-09). El març del 2017 reconegué haver cobrat comissions per fer d’intermediari en l’adjudicació d’obres públiques a favor d’empresaris, cosa que li permeté eludir la pena de presó d’1 any, 11 mesos i 27 dies a què l’Audiència Nacional el condemnà el juliol del 2018. Fou condemnat, tanmateix, a pagar una multa de 3,2 milions d’euros.