El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12; judicà (maig del 1412) els al·legats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció. En ésser proclamat Ferran d’Antequera (1412), en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell. En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon (a Narbona, el 1416) i del concili de Constança (1417).