Era anomenat també, a vegades, bastaix de capçana. Sembla que, durant l’alta edat mitjana, aquesta activitat era encomanada a esclaus (mancipia), però que ja al s XIV, i definitivament des del 1432, l’ofici fou ocupat per cristians. La seva organització corporativa arrenca, a Barcelona, dels primers decennis del s XV: ordinacions del 1418, del 1513 i del 1770; amb els barquers i descarregadors, tenien el monopoli del transport portuari. Les condicions d’ingrés al gremi eren rigoroses: drets de mestria elevats, restricció de places, situació privilegiada dels fills de mestres. A partir de la segona meitat del s XVII sofriren la competència dels carreters de mar ( carreter de mar). El monopoli gremial es mantingué viu fins el 1836. Existiren també gremis de macips de ribera a Lleida (ordinacions del 1394 a la confraria de macips i llauradors) i a Tortosa, on estaven units amb els mesuradors de grans (ordinacions del 1777). Corresponia al gremi de companys i de tira-sacs de València.
f
m
Història