Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII (Maresme); al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès (delta del Besòs), i al començament del segle XX, al Baix Llobregat (Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910). A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme (sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta), on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1.800 tones de maduixes. El conreu es manté viu a l’Horta i a la Safor. Hom importa maduixes de les Canàries i, sobretot, de Huelva.
f
Botànica
Agronomia
Maduixes
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.