Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita. Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal. El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc. Havia estat emmurallat. La vida social gira entorn de la Societat de Nostra Senyora del Remei. Se celebra la festa major per la Mare de Déu del Remei (10 d’octubre).
El terme de Mafet fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell el mateix 1070 i donat en alou. Consta que el 1090 Ramon de Sedó i esposa donaren a la seva filla Berenguera, muller de Ramon de Camporrells, el castell de Mafet juntament amb el de la Donzell i el de Sedó. Al segle XV pertanyia als Meca (Gaspar de Meca és esmentat el 1453) i el 1639 era domini del mercader agramuntí Pere Solanes per uns drets adquirits a carta de gràcia amb anterioritat, els quals conservà fins a la seva mort (1643).