Després que la seva família es traslladés a Mataró, amb tan sols dotze anys entrà a l’estudi del pintor Rafael Estrany, director del Museu Municipal, i un parell d’anys més tard accedí a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat. Quan prengué contacte amb els membres de Dau al Set el 1954, conegué també el que seria després el seu company, l’escultor Moisès Villèlia, teòric del grup Art Actual.
Les primeres exposicions individuals al Museu Municipal de Mataró, entre el 1956 i el 1960, mostraren les seves obres figuratives, tot i que a partir del 1958 —amb motiu del casament amb Villèlia i la possibilitat de muntar un taller conjunt a Mataró en el qual s’abocaren a l’estudi dels materials primaris— s’obrí un procés de transformació en la seva obra, ple de complicitats, en el qual cadascú construí el seu propi món. Els primers experiments veieren la llum el 1960 amb la presentació de les seves xarpelleres a la Sala Gaspar de Barcelona, a càrrec del Club 49, amb comentaris d’Alexandre Cirici i Pellicer. En aquesta sala tornà a fer una exposició individual l’any 1970. La seva presència en diferents mostres col·lectives és significativa en un context en què la dona ho tenia molt difícil. Cal destacar la seva participació en l’exposició “Homenaje informal a Velázquez” (1960). Participà en “El Maresme y sus artistas” (1959, Saló del Palau Güell de Barcelona), en les edicions del premi Granollers de pintura (amb una menció honorífica el 1961), en les del Saló de Maig a Barcelona, en les diferents edicions del Salón Femenino de Arte Actual (entre el 1963 i el 1966) i, entre d’altres, en la mostra “100 artistes dans la ville” (Montpeller, 1970). Fins l’any 1972 exposà amb intensitat i, després, hi hagué un parèntesi, amb exposicions més aïllades que reprenen el camí a partir del 1981 i fins al 1998.
“Modernitat en temps difícil”, a Ca l’Arenas de Mataró (2013 i 2014, presentada per Àlex Mitrani), integra i reivindica de nou la seva presència dins les segones avantguardes, així com “Aquelles petites coses” (2016), a la Galeria Marc Domènech de Barcelona. I també ho fan a través de diferents publicacions M. Teresa Alario, de la càtedra d’Estudis de Gènere de Valladolid, i la teòrica Laura Lucas en “Mujeres Mirando Mujeres”.