Vida i obra
Defensà l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític, i teoritzà sobre la relació entre la intuïció, l’irracional i el pensament màgic, com també l’expressió artística de vivències íntimes. Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà especialment pel dadaisme, el surrealisme i la filosofia alemanya; per Sade, Nietzsche i Freud. Oposava a l’homo faber el profètic homo divinians.
Col·laborà a El Camí (1918), Terramar (1919-20), de Sitges, Monitor (1921-23), L’Amic de les Arts (especialment en el número sobre l’avantguardisme del 17 d’agost de 1927), Oc (1920), al número especial de D’Ací i d’Allà (1934), dedicat a l’art del segle XX, i Meridià (1938-39). Participà en la lectura feta a Sitges coneguda amb el nom d’“Els 7 davant «El Centaure»” (1928).
Muntà a les Galeries Dalmau (1929) una exposició que donà a conèixer a Barcelona Hans Arp, Sophie Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélion, etc., i on presentà Sandalines i Àngel Planell. El 1935 presentà, en text agressiu, la primera exposició d’Eudald Serra, Jaume Sans i Ramon Marinel·lo, organitzada per l’ADLAN a la Llibreria Catalònia. I, com a membre de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou), n’organitzà una altra sobre el concepte de logicofòbia (1936). Participà en la fundació del Club 49.
Col·laborà en els dos volums d’Homenaje de Cataluña liberada a su caudillo Franco (1939-40), en què es troben les primeres mostres, després de la guerra, de poesia visual a Catalunya.
Bibliografia
- Molas Batllori, J. (1983): La literatura catalana d’avantguarda. 1916-1938. Barcelona, Antoni Bosch Editor, p. 69-71 i 87-89.
- Puig, A. (1988): “El logicofobisme i l’exposició logicofobista”, dins Diversos autors: Surrealisme a Catalunya 1924- 1936. De l’Amic de les Arts al Logicofobisme. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Polígrafa, p. 61-65.
- Salvo, R. (1996): “1939-1940. Els dos àlbums d’Homenaje a Cataluña liberada a su caudillo Franco i les primeres mostres de poesia d’avantguarda a la postguerra”. Revista de Catalunya, 112, p. 127-145.