Defensà sempre l’avantguarda que, per a ell, anava lligada a un dinamisme polític. Col·laborà a El Camí (1918), a Terramar (1919-20) de Sitges, a Monitor (1921-23), a L’Amic de les Arts, especialment en el número sobre l’avantguardisme (17 d’agost de 1927), a Oc (1920), al número especial de D’Ací i d’Allà (1934) dedicat a l’art del segle XX, i a Meridià (1938-39).
Muntà a les Galeries Dalmau (1929) una exposició que donà a conèixer a Barcelona Hans Arp, Sophie Täuber, Van Doesburg, Mondrian, Vantongerloo, Lhote, Hélion, etc., i on presentà Sandalines i Àngel Planell. El 1935 presentà, en text agressiu, la primera exposició d’Eudald Serra, Jaume Sans i Ramon Marinel·lo, organitzada per l’ADLAN a la Llibreria Catalònia. Participà en la fundació del Club 49. Home d’una gran cultura, especialment alemanya, s’interessà per l’irracionalisme, el surrealisme i la màgia; per Sade, Nietzsche i Freud. Oposava a l’homo faber el profètic homo divinians.