Magí Cases

(Balsareny, Bages, ~1642 — Barcelona, 1707)

Poeta i escriptor.

Vida i obra

Sacerdot, fou catedràtic de retòrica de la Universitat de Barcelona. Se’n conserva manuscrit un curs de retòrica, acompanyat d’uns adagis castellans, amb la traducció al llatí (ms. 224, Seminari de Barcelona). D’altra banda, com a lliçó magistral de la seva càtedra compongué una Lectio poetica en hexàmetres, que feu estampar (Barcelona 1667). Al col·legi episcopal també impartí classes d’oratòria catalana i castellana.

Fou el jutge principal de les festes poètiques celebrades a Barcelona en honor de santa Eulàlia (1686), i és l’autor de Desenganys. Introducció a la vida devota (1673), en vers i amb curiosos gravats, llibre que, modificat i amb el títol de Desenganys de l’apocalipsis, fou repetidament imprès fins al segle XIX. També li ha estat atribuït un anònim Càntic dels minyons que clou el llibre en algunes de les edicions.

Per influència seva fou creada una institució per a dones penedides (1677).

Bibliografia

  • Socias, I. (1994): “Els Desenganys de l’Apocalipsis disposats i declarats amb els seus signes”. Analecta Sacra Tarraconensia, 67/2, p. 811-821.