Vida i obra
Germà del pintor Jaume Morera i Galícia, es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala. Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella (1883), degà del col·legi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat (1889-90) i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona (1916-23). Col·laborà en diverses publicacions periòdiques locals (La Revista de Lérida, Lo Garbell, El Pallaresa, El Diario de Lérida, La Veu del Segre, El Ideal) i de Barcelona (La Il·lustració Catalana, L’Esquella de la Torratxa). Participà també en la creació del diari El País (1879) de Lleida i del Diari Liberal (1889). Fou una figura patriarcal i de consell, sobretot a Lleida, i entorn d’ell es formà una tertúlia literària.
S’inicià en la literatura escrivint en castellà influït per Campoamor, Zorrilla i Núñez de Arce: Carnet de ensayos (1878), Poesías (1895), Marcela (1895), La gusana (1895), De mi viña (1901) i El candil del loco (1905). El 1895, però, escriví el primer poema en català, La reina, un any després obtingué la flor natural en el certamen de l’Associació Catalanista amb Lo maig de dins i el 1910 publicà Hores lluminoses, un recull divers on s’evidencia l’influx del jocfloralisme, de la poesia de Joan Maragall i el predomini de temes vinculats amb la mitologia lleidatana, com Cireres (1924). El 1913 aparegué una antologia a la col·lecció “Lectura Popular”, i el 1924 una altra a “Els Poetes d‘Ara”, amb pròleg de Carles Riba. El 1922, els Amics dels Bells Llibres editaren el volum Nou i vell, una selecció de l’obra ja publicada, a la qual afegiren poemes inèdits i traduccions, bàsicament de Shakespeare. Pòstumament, Felip Solé i Olivé publicà Poesies completes (1929), on aplegà, organitzà, i revisà lingüísticament tots els poemes apareguts en els llibres anteriors, amb l’afegitó de Retorn a Grècia, un llarg poema èpic sobre l’expedició catalana a Orient.
Com a traductor, excel·lí en les versions de Shakespeare, tant de poesia —XXIV sonets de Shakespeare (1912), Selecta de Sonets de Shakespeare (1913) i Venus i Adonis (1917), prologat per Josep Carner—, com de teatre —Coriolà (1918), Hamlet (1920), El marxant de Venècia (1924) i Romeu i Julieta (1923), totes recollides el 1982 en el volum Teatre, a cura de Josep Vallverdú—. En morir deixà inèdites les traduccions de Juli Cèsar i Macbeth, publicades l’any 2006. El 2001 es publicà Obra poètica completa.
Bibliografia
- Borrell, J. (1984): Escriptors contemporanis de Ponent. 1859-1980. Lleida, Ajuntament, p. 253-266.
- Bou, E. (2001): “Magí Morera i Galícia, o la mel del bell parlar”, dins Morera i Galícia, M.: Obra poètica completa. Lleida, Universitat de Lleida, p. 11-21.
- Diversos autors (1992): “Monogràfic: Magí Morera i Galícia”. Urc, 6.
- Gassol i Bellet, O. (2001): “Nota sobre l’edició”, dins Morera i Galícia, M.: Obra poètica completa. Lleida, Universitat de Lleida, p. 23-58.
- Gassol i Bellet, O. (2005): “Magí Morera i Galícia, o la gran estratègia cultural”. L&L, 16, p. 77-88.
- Gili i Gaya, S. (1963): Tres poetas de Lérida. Pregón de la Fiesta Mayor pronunciado en el Palacio de La Paheria, el día 7 de mayo de 1961, por don Samuel Gili y Gaya de la Real Academia Española. Lleida, AC Ilerda / P. Guimet.
- Sistac, D. (1995): “Magí Morera i Galícia (1853-1927)”, dins Lladonosa, J. (dir.): Biografies de lleidatans il·lustres. Lleida, Edicions de la Claror, p. 203-209.
- Vallverdú, J. (1980): De Morera i Galícia a Guillem Viladot. Lleida, Dilagro, p. 13-36.
- Vallverdú, J. (1982): Magí Morera i Galícia. Traductor de Shakespeare. Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs.