Vida i obra
Sastre d’ofici, el 1821 anà a Cuba i s’establí a la ciutat de Matanzas, on obrí una sastreria. Hi promogué i creà un gabinet de lectura i signà diversos articles amb el pseudònim de Nuevo Fígaro. Després de romandre divuit anys a Cuba, tornà a Catalunya i fixà la seva residència a Barcelona. Amb la fortuna guanyada a Amèrica creà una escola de sastreria, a més de dedicar-se a la literatura i a la frenologia. Publicà Arte de sastrería (1836) i dirigí i fou fundador del periòdic El agente de los Sastres (1846) i el Diario de Villanueva.
Amic de Marià Cubí, fou un dels seus més destacats deixebles en el camp de la frenologia: fou president honorari de la societat frenològica de Vilanova i la Geltrú (1850); fundà i dirigí la Revista Frenológica (1852-54) i publicà Manual de frenología al alcance de todos... (1849). Col·laborador actiu a diverses revistes, en fou de la Revista de Cataluña i fou corresponsal del periòdic La Phrénologie, a París. Cal esmentar la seva original teoria, segons la qual situava en el cervell un òrgan que ell denominava de la ‘nacionalitat o amor a la pàtria’.
Molt interessat per la llengua i la literatura catalanes, publicà Gramàtica catalana-castellana, adornada amb exemples de bons autors. . . (1847), Bosquejo histórico de la lengua y literatura catalana (1850), que amplià a Historia de la lengua y literatura catalana desde su origen hasta nuestros días (1857), primer intent de sistematització i d’individualització de la literatura catalana —presentada fins aleshores com a apèndix de la provençal—, que recull les teories de Masdéu, Bestero, etc.
També traduí al castellà i edità el poema anònim Lo temple de la glòria (1842) i el de Rubió i Ors Roudor de Llobregat, o sia Los catalans en Grècia; publicà la tragicomèdia de Francesc Fontanella Amor, fermesa i porfia amb el títol de Lo Robo de Filis (1863), que havia traduït i publicat anteriorment en castellà a la Revista de Cataluña (1862), on també publicà un article sobre l’origen de la llengua catalana. Altres obres seves són Arte nuevo de hacer versos (1842), Emancipación poética (1845), tractat de versificació en la línia del Sistema musical de la lengua castellana (1832) de Sinibal de Mas, Cartilla de la ciencia poética al alcance de todos (1848), El instructor de las clases jornaleras (1862) i La isla de Cuba, o sea algunas consideraciones sobre las reformas políticas y económicas que deben hacerse en nuestras Antillas (1863).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres i de la Societat Econòmica, entre altres entitats. És oncle de l’escriptor Josep Pers i Ricart.
Bibliografia
- Corbella, C. i Domènech, E. (1965): “Un frenólogo olvidado: Magín Pers i Ramona” 4, dins Actas del II Congreso Español de Historia de la Medicina, II, p. 163-170.