El 1909 emigrà i s’establí a Mèxic amb la seva mare. Estudià medicina a la Universidad Nacional Autónoma de México (1923-28), on es llicencià. S’especialitzà en oftalmologia, i amplià estudis a Barcelona, París i Viena. Tornà a Mèxic i treballà a l’Hospital General de la ciutat de Mèxic, on, després d’un temps, fou nomenat cap del servei d’oftalmologia, durant el període 1945-71. Pioner en oftalmologia a Mèxic, el 1938 creà i organitzà el primer laboratori d’anatomia patològica ocular. Fou cap d’oftalmologia a l’Instituto Nacional de Cardiología (1942-57) i professor titular d’oftalmologia a la Universidad Autónoma de México (1937); el 1947 organitzà i posà en marxa la mestria en oftalmologia. Fou conferenciant i impartí cursos monogràfics a diverses ciutats de Mèxic, Guatemala, San Salvador i Nova Orleans —amb l’aval de l’academia d’oftalmologia d’EUA —, de la qual fou elegit membre i professor. Col·laborà en nombroses publicacions, reflectit en gairebé un centenar d’articles publicats a revistes del país i estrangeres. Arran de la seva recerca sobre l’oncocercosi (1953) fou guardonat amb el premi de l’acadèmia de Paris. Com a coautor d’importants textos mèdics cal remarcar Oncocercosis, Thérapeutique médicale oculaire, Medical Management of Ocular Diseases, Tratado de medicina interna i La salud en México. Fou elegit membre de l’Academia Nacional de Medicina, entitat que presidí 13 anys més tard.