Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden; aleshores comença la cristal·lització. Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristal·lització d’un magma. En primer lloc hi ha l'etapa ortomagmàtica, durant la qual cristal·litzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia. Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en elements fèrrics i magnèsics i ric en elements volàtils, a una temperatura relativament alta i amb una tensió de vapor elevada, que afavoreix la seva injecció en esquerdes; això constitueix l'etapa pegmatiticopneumatolítica, durant la qual cristal·litzen minerals d’un punt de fusió baix. Finalment, quan el refredament és ja molt avançat i ja han cristal·litzat la major part dels elements, resta un líquid residual, que constitueix l'etapa hidrotermal, el qual no és sinó una solució que conté en dissolució principalment sílice. Així, el magma va canviant de composició durant la cristal·lització i es fa cada vegada més àcid, amb la qual cosa dóna lloc a roques d’una composició diferent. El procés mitjançant el qual d’un magma homogeni se separen magmes parcials d’una diferent composició química i mineralògica, que donen lloc a roques diferents, és anomenat diferenciació magmàtica.
m
Mineralogia i petrografia